L’ENTORN MOODLE, EINA DIDÀCTICA ACTUAL

Fa un grapat d’anys, un professor company meu de l’institut, després de comentar-me que la història educativa actual està delimitada per dues etapes, l’anterior i la posterior a la informàtica, va afirmar que “prest hi haurà dues classes de docents, els qui utilitzin les tecnologies de la informació i la comunicació –especialment, Internet- i els que no en sàpiguen o no les emprin”.
Avui, les tecnologies de la informació s’han convertit en una eina didàctica que ofereix enormes possibilitats d’aprenentatge i que es troba immersa dins el món que viu l’alumne del segle XXI.
A les classes, tenc la sort de poder usar el Moodle. La metodologia docent, gràcies aquest entorn virtual, ha canviat. L’aprenentatge es fonamenta en el constructivisme on l’alumne és el protagonista del seu propi aprenentatge i el professor és “el que pertoca ser”, un guia, un acompanyant, un instrument de motivació i de propulsió, un assessor... El més important és com aprèn l’alumne, no el que sap. El més important –dins l’aprenentatge- és el procés, no el resultat entès com a “coneixement”. I molt més avui quan tenim fàcil abast a tot un món informàtic ple de coneixements que només cal ”saber” cercar, seleccionar i reconstruir.
Altres són els avantatges: el debat als fòrum oberts, la possibilitat d’acabar els exercicis en qualsevol moment del dia, de consultar la tasca encomanada, la mútua comunicació professor-alumne per correu electrònic (aspecte totalment lligat al nou Espai Europeu d’Educació), l’eliminació dels apunts (encara hi ha gent que a l’any 2009 “dicta” apunts, fins i tot a la universitat!), l’estalvi de paper...
Per altra part, el professor sap qui ha entrat dins l’entorn, el temps que ha estat connectat i les pàgines que ha visitat. Com a contrapartida, l’alumne és conscient que no es troba sol i que existeix una persona que el pot ajudar i orientar en qualsevol moment, Les enormes potencialitats comunicatives que té un entorn virtual poden fer que l'alumne no se senti mai sol, sinó amb la presència constant, però virtual, d'un professional que el guia, l'orienta i l'ajuda a seguir el seu camí formatiu.
Quant als materials, l’alumne els pot trobar a Internet, a les adreces web que li han aconsellat i als arxius que col•loca el professor al Moodle, entorn que, a més a més, permet fer de “rebost” al qual s’accedeix amb facilitat per usar, canviar, refer o millorar el document en properes intervencions.
Si l’aula pot disposar de pissarra digital, canó de projecció i ordinadors a l’abast del grup, les classes han de ser forçosament dinàmiques, creatives i interessants on l’alumne és el gran protagonista de la pròpia educació, com ha estat o hauria d’haver estat sempre.

Biel Gomila

Ésta es la aportación de Biel Gomila, pedagogo y profesor del IES Felanitx, que nos ha sido muy útil, ya que hemos podido saber la opinión desde el punto de vista del docente sobre la didáctica actual.
Gracias a su colaboración tenemos una idea más clara de la evolución virtual en la educación.
Desde el blog, le damos las gracias al señor Gomila por compartir su experiencia con nosotras.

A continuación, les mostramos un video sobre la motivación en los entornos virtuales.